Flòrula de la Vall de Margenat (Sarrià) rosellarmengol@hotmail.com
Flòrula de la Vall de Margenat (Sarrià) rosellarmengol@hotmail.com
 

 
Flòrula de la Vall de Margenat (Sarrià) rosellarmengol@hotmail.com
Album de fotos
FLORA-COLLSEROLA
VISITEU AQUESTA PÀGINA WEB
Collserola ofereix rareses botàniques (amenaçades o ja desaparegudes). La Vall de Margenat tenia unes 500 espècies. El gènere Quercus al massís és molt ric.
..
.
TOPONÍMIA MARINA COLLSEROLA
Als amants de Collserola els agradarà conèixer els noms dels racons de la part de Collserola que dóna vistes al mar.
L'Ideal/T.Foster
Estudi de la flora natural de la petita Vall de Margenat (35 Ha) situada entre la Ronda de Dalt (del carrer Anglí cap amunt) i la torre Norman Foster. Gairebé 500 espècies vasculars. Caldria afegir-hi les de jardí i les d'hort






Foto de la vall després
d'un incendi important.
Al cim es veu la Torre
de telecomunicacions
Norman Foster i, al seu
peu, l'Ideal Pavillon.
Es veu la conca occidental
i la careneta (encara amb
una mica de bosc) que la
separa de l'oriental.


En primer pla a l'esquerra:

Quercus suber,


Daphne gnidium,


Euphorbia serrata,



Galactites tomentosa ...
Flòrula de la Vall de Margenat (Sarrià) 1987-2005
(Alexis Rosell)

DESCRIPCIÓ GEOGRÀFICA
La vall és una estreta comalada que s’obre a dalt en un coster força pendent. El cim és a 440 m sobre el nivell del mar. És coronat, des del 1992, per la torre Norman Foster de telecomunicacions (antic Turó d’Artigas o més conegut com a Turó de Vilaan). La conca davalla envers el Sud fins el que ara és la Ronda de Dalt (170 m sobre el nivell del mar). Té una extensió aproximada de 35 Ha. Fa, pel cap gros, i fa uns 0,7 Km d’amplada a la base, per 1.4 de llargada (fins el cim). El fons de la vall està dividit en dos. El primer ramal, l’oriental, és el de la Font de la Pineda o del Bou. Poc més amunt de la font es bifurca en una valleta abans conreada per en Costa; i l’altra valleta, més oriental, és la que va a parar al coll de la Torre de l’Arquetipus, al Turó de la Font del Bou. El segon ramal, més occidental, no té font superficial, tot i que té un corrent subterrani, a uns 20 m del fondal, més important (mina Margenat). Aquest ramal és força recte, i no té ramificacions. La vall queda emparada i limitada a ponent per la serra de Margenat, que compta amb un edifici blanc important a uns 230 m s.n.m. (monestir de Santa Maria de Jerusalem) i un altre més antic, beix, que és el Ideal Pavillon (IP), emplaçat a 360 m s.n.m., que queda una mica més a ponent del límit estricte. El límit occidental aniria per la carena fins a trobar la finca del Valls i Taverner i baixaria pel carrer de Sant Pere Claver. El límit a llevant és la Serra de Vilana. La vall inferior podria anomenar-se de Pomaret. El ventall de valls, de ponent a llevant quedaria així: Margenat, Costa, Font del Bou. La careneta entre la primera i la segona s’anomenava la Costa (Petita) d’Alós. Des dels Escolapis fins el Turó d’Artigas (Torre Foster) s’estén la Serra de Vilana. El primer turonet vora els Escolapis és el Turó de Bellesguard. El turó que fa com una península per a la CA, és el Turó de la Font del Bou.
A l’hora d’estudiar la flora, s’ha estudiat una franja d’uns 50 m més a ambdós costats de la vall. La carretera de les Aigües (no asfaltada) parteix la vall per la meitat a uns 290 m s n. m. Poc per sota aquesta pista, la carena de la serra de Vilana, a uns 260 m sobre el nivell del mar, s’aplana durant un bon tros (250 m). La de Margenat s’aplana només durant uns 50 m (a 240 m s.n.m.). Més amunt de la carretera de les Aigües, a uns 400 m s.n.m., passa la carretera asfaltada de l’Ideal Pavillon cap a l’Escola Judicial, i (uns 30 m més amunt) la carretera principal que va cap al Tibidabo.

ZONES DE LA VALL
A efectes pràctics es pot dividir la vall en 4 zones: A) zona del cim (per sobre la carretera del Tibidabo), B) la part superior (entre la carretera del Tibidabo i la de les Aigües), C) la part mitjana (entre la carretera de les Aigües i el capdamunt del carrer d’Anglí (final del carrer dels Plantada), i D) la basal (entre aquest punt, o el capdamunt del carrers de la Santíssima Trinitat, i la Ronda de Dalt o carrer del General Vives i carrer de Terré).

GEOLOGIA
Geològicament, la vall és primària, excepte la base, que està coberta per argiles quaternàries. Domina la pissarra grisa ordovícia (micacites a la base i la silúrica (micacites noduloses). I ja per sobre la CA vora el cim, hi ha les filites noduloses (silúric). Hi ha dics de pòrfirs intercalats, especialment a la zona mitjana amb força aplita. Hi ha també corneana a la valleta més occidental poc sota la CA, junt amb dics de pòrfirs granítics i quarsítics. I hi ha pegmatita a la carena de la Serra de Vilana. Just a la base de la carena de Vilana, ja a la vall de Bellesguard hi ha algun aflorament de sauló. Les argiles quaternàries són o eren molt interessants. Al flanc entre els carrers de Pomaret i Plantada hi havia una base vermella, uns estrats de color negrós, uns travertins grisos o gairebé blancs,i això a més a més de l’extensió comuna d’argiles carbassenques o rossenques general. Normalment s’accepta la sèrie normal com la base vermella (fetge de vaca), el mig de loes groc i el dalt blanc (cervell de gat).

LIMITACIONS DE L’ESTUDI DE LA FLORA
La part baixa de la vall està cada cop més urbanitzada. Abans del 1987, quan es va fer el gros de l’estudi de la seva flora, no hi havia encara les torres noves entre els carrers de Pomaret i dels Plantada. Entre els carrers de la Santíssima Trinitat i Sant Pere Claver, ja estava tot urbanitzat, en règim de torres amb jardí. Per cert, que seria interessant estudiar-ne les plantes, si bé això seria difícil de fer en profunditat, per ser-ne l’accés particular i no conèixer l’autor només que a uns quans veïns. Caldria afegir, doncs, a la flòrula natural de la vall aquesta flora dels jardins privats i públics, i també la dels horts, menys destacable.

ETIMOLOGIA DELS NOMS DE LA VALL
El nom de la Vall suposo que ve dels Margenat, nissaga originària de Llinars del Vallès. Al segle XVIII, un margenat de Sant Cugat es casà amb la pubilla dels Anglí, amos de la finca que anava des del Passeig de la Bonanova fins gairebé el cim de la serralada. Que a la Font de la Pineda no hi hagi pins, això es deu a la guerra civil del 1936-39. La gent de Barcelona pujaven els hiverns a fer provisions de llenya per escalfar-se i anaven tallant els pins de la vall, fins que un valent “ecologista” els aturà, escopeta en ma, des de Can Martí (ara restaurant), una mica més amunt de la Font del Món.

ELS INCENDIS
Algun incendi ha afectat de manera espectacular gairebé tota la vall. Això ha fet desaparèixer alguns arbres. Els incendis, especialment els del mes de març, ajudaven a regenerar el prat de Hyparrhenia, amb nombroses espècies anuals entre les que destaquen els Astragalus. Era la vegetació dominant, el 1987. A la part basal, la vegetació natural era ben escassa i relegada als fons de la vall. Ara ja ha desaparegut pràcticament tota.

LA VEGETACIÓ
La vegetació potencial podria ser un alzinar de Quercus ilex a la zona del cim, enlloc d’una pineda de Pinus halepensis i Pinus pinea. Podria dominar-hi Q. ilex ssp ilex var. marcetii, de fulles grans, barrejada amb Quercus ilex. ssp. ilex var ilex i, més avall, Quercus ilex. ssp. ballota var. ballota i l’híbrid Quercus auzendii. Deixant ja la part del cim, a la franja mitjana més pendent o superior hi domina una garriga repelada pels incendis, amb Quercus coccifera i Calicotome spinosa. A les parts planes de la franja mitjana, és a dir poc sota la carretera de les Aigües, on el sòl es fa profund, hi podria dominar la brolla amb Erica arborea, alternant amb claps de Quercus ilex. ssp. ballota i Quercus pyrenaica x calvescens. A la fondalada principal, hi domina la Hyparrhenia. Quan no hi ha incendis, hi dominen més Daphne gnidium i Spartium junceum amb Brachypodium retusum. Aquí hi ha també alzina surera (Quercus suber). A la part baixa de la fondalada, al fons de la vall hi podria haver una roureda amb Quercus cerrioides i Quercus numantina i, a les parts amb sòl més profund, Quercus pubescens. Com a bosc de ribera només hi ha una omeda incipient en alguns trams de la part mitjana.

ÈPOCA IDEAL PER ESTUDIAR-NE LA FLORA
Per gaudir de la màxima floració és millor estudiar la zona el mes de maig.

LIMITACIONS LEGALS
A partir del mes d’octubre de 1987, hi ha restriccions legals més o menys legítimes (o inconstitucionals) per agafar mostres, sortir dels camins o trepitjar l’herba del fons de la vall. El súmmum dels articles de les ordenances del Parc és la que només permet per part del usuari una actitud de passejant submís. I això que només és un Parc de caire urbanístic, almenys segons algunes opinions. La Constitució espanyola dona la capacitat de legislar sobre espais naturals protegits a la Generalitat (comunitat autònoma), i el Parc de Collserola va ser creat a esquenes de la Generalitat per un grup de municipis. Les petites zones naturals que la Generalitat (convergent) havia creat varen ser ignorades per les autoritats del Parc (socialista). La Generalitat va impugnar el Parc però va perdre el recurs davant les autoritats centrals (socialistes). En tot cas és un Parc legislativament parlat ben anòmal. Algunes parcel•les del Parc (urbanístic) han estat des-catalogades i urbanitzades recentment. I perilla que s’urbanitzi bona part del que queda encara per edificar, almenys per sota la carretera de les Aigües.

PERSONATGES DE LA VALL
Com a curiositats antropològiques, hom pot recordar que a principis dels anys 1950s hi havia tres coves excavades a l’argila, a la part basal de la vall, on hi vivien sengles famílies. Els moviments de terres per urbanitzar la zona les van fer desaparèixer. Només en queda una de petita, excavada pel Sr. Costa, a la part mitjana de la vall, enmig del conreu de plantes ornamentals que sembla que l’home venia als cementiris. Suposo que tota la vall, en alguna època, havia estat vinya, abans de l’epidèmia de la fil•loxera. Encara a finals dels 1970s n’hi havia trossos a les carenes. L’Argente, oncle del Josep Blanch (Xarau), tenia cura d’una d’aquestes vinyes. Va morir als 114 anys, després de ser atropellat al desert de Sarrià (Passeig de Santa Eulàlia). Tenia una salut de ferro, com el seu nebot, qui morí als 102 anys i, fins poc abans, caminava per la carretera de les Aigües, 8 Km dia per altre. Potser el personatge més il•lustre de la vall era el net del botànic francès NAUDIN. L’insigne botànic havia rebut diverses condecoracions pels sues estudis al jardí d’aclimatació de Marsella, i per les conclusions en contra de la teoria de Darwin. Aquest net vivia en una torre on conflueixen els carrers d’Anglí i de la Santíssima Trinitat. Pels anys 1970s Josep Vigo vivia al carrer de Granados i coneixia bé la vall de Margenat. Per altra banda, el meu gos Niú, als 1980s, gaudia del passeig diari amb mi mentre jo anava estudiant la flora els mesos d’abril i maig per la vall. No puc parlar de la seva longevitat, però sí de la vitalitat i saviesa de la qual la vall semblava omplir-lo. Per a mi i els qui el veien era tot un personatge també.


LLISTA D’ ESPÈCIES DE LA VALL DE MARGENAT (Sarrià)
• * plantes ornamentals escapades o subespontànies
• CA = carretera de les Aigües.


1. Acacia dealbata* — Dispersa per la part mitjana i inferior de la vall. Conreada com a arbre ornamental per les flors globuloses abundantíssimes, daurades i flairoses, que pel febrer embellien les torres del barri fins el Passeig de la Bonanova.
2. Acacia farnesiana* — Alguna mata hi ha al final del carrer de Pomaret, sobre el marge superior, i al marge inferior del camí de Vallvidrera, més amunt del passatge de la Mare de Déu de l’Estrella.
3. Acanthus mollis* — Dispers per la zona baixa. Abuntantíssim al talús del final del carrer de la Santíssima Trinitat. Els mesos de més calor es pot sentit l’espetec de l’eclosió dels fruits que llencen fins a 10 m de distància les llavors de manera activa.
4. Acer monspessulanus* — Va ser plantat cap el 1992 al fondal oriental de la vall, sota la CA.
5. Aeonium lindleyii* — Plantat segurament pel Sr. Costa o algun altre veí a la part mitjana de la vall, sobre el camí continuació de la Santíssima Trinitat.
6. Aeonium subplanum* — Plantat junt amb l’anterior.
7. Agapanthus africanus * — Mitjanament abundant a la part mitja del fondal occidental, sota la CA, vora la coveta.
8. Agave americana* — Abundant a la drecera que recorre la carena del mig de la vall, al cantó de llevant.
9. Aegilops ovata — No rar vora la CA i al tram mig de la vall.
10. Agrimonia eupatoria — Dispersa per la part inferior, al fondal, enmig de la bardissa i entre fenals (Brachypodium phoenicoides).
11. Agrostis stolonifera (=alba) — Ja segurament desapareguda de la font de la Pineda, però encara present a la basseta del coll de Vilana.
12. Ailanthus globulus* — Abundant vora les pistes, carrers i carreteres però també als camins més estretes que pugen pels costers més pendents.
13. Aira cupaniana — Vora la font de la Pineda, als prats terofítics.
14. Ajuga iva — dispersa pels voltants de l’Ideal Pavillon i per sobre la CA.
15. Alisma plantago-aquatica — A la basseta del coll de Vilana, amb d’altres plantes aquàtiques. Ara ja n’ha desaparegut.
16. Allium ampeloprassum — una mica abundant sota el monestir de Santa Maria i dispers per tota la vall.
17. Allium fragrans — Abunda als marges dels horts o de camins poc fressats i als jardins de la zona baixa i al voltant de l’Ideal Pavillon.
18. Allium neapolitanum — Dispers per la zona baixa, però també arriba al Ideal Pavillon.
19. Allium roseum — Present sota el monestir de Santa Maria.
20. Allium sphaerocephalum — Dispers als esqueis sota la CA (valleta occidental) i a la zona sota el monestir de Santa Maria.
21. Allium triquetrum* — Força rar. Algun grupet a la zona baixa, al fondal, i també al marge de la CA.
22. Aloe saponaria* — Sobre el monestir i sobre Cal Parra, és a dir, a la part mitjana de les serres que voregen la vall.
23. Aloe vera* — Plantat pels voltants de Cal Palatzi, al talús del fondal.
24. Alyssum calycinum — Dispers per la zona mitjana, especialment al marge superior de la CA.
25. Amaranthus albus — A la zona inferior i vora el Ideal Pavillon.
26. Amaranthus blittoides — A la zona inferior,a la continuació de la Santíssima Trinitat.
27. Amaranthus deflexus — Al fondal inferior i vora el Ideal Pavillon.
28. Amaranthus lividus ssp. polygonoides — A la zona inferior.
29. Amaranthus muricatus ssp. tenuifolius — A la zona infeiror.
30. Amaranthus retroflexus ssp. retroflexus — El més gran i abundant del gènere. Als marges de camins i antigues vinyes.
31. Amaryllis belladona* — Cultivada als jardins de la part baixa i a vegades subespontània (segons Joan Cuiàs).
32. Amygdalus communis* — Conreat a la zona mitjana de la vall. Abunda al coster més oriental (Cal Xombra).
33. Anagallis arvensis — Dispers pels prats assolellats vora els camins.
34. Anagallis coerulea — Amb l’anterior.
35. Anagallis phoenicea — Amb els anteriors.
36. Andryala integrifolia — Dispersa per la zona alta i mitjana, als llocs més pedregosos.
37. Anthemis arvensis — Vora els camins sorrencs i plants de la zona mitja i a la plataforma al voltant de l’Ideal Pavillon.
37 bis. Anthyllis cytisoides — vial sobre la Ronda de Dalt, al cantó de muntanya, front als escolapis (solell del turó).
38. Anthyllis tetraphylla — Mitjanament abundant sota Hyparrhenia hirta.
39. Antirrhinum majus — Vora la CA i carreteres superiors.
40. Antirrhinum oronthium — Dispers per la vall, amb Hyparrhenia hirta i vora els camins.
41. Aptenia cordifolia* — Escapat d’algun jardí, especialment a la zona inferior.
42. Arabidopsis thaliana — Als esqueis de la zona superior.
43. Araujia sericifera* — Liana que es troba a la zona inferior i vora el Ideal Pavillon.
44. Arbutus unedo — A la zona superior.
45. Arenaria serpyllifolia var. rubra — Vora la font de la Pineda, sobre el caminet.
46. Argyrolobium zannoni — Dispers vora els camins que passen entre yparrhenia hirta, als indrets rocallosos.
47. Arrhenatherum elatius — Als prats del fondal inferior i de vora el Ideal Pavillon.
48. Arundo donax — Dispersa per la part inferior.
49. Asparagus acutifolius — Abundant sobre la CA. Els espàrrecs es poden agafar sense permís, segons les ordenances del Parc.
50. Asperula cynanchica ssp. aristata — Als camins entre esqueis a la zona superior.
51. Asphodelus fistulosus — Abundant a la zona inferior, sobre terreny argilós.
52. Asplenium adiantum-nigrum ssp. onopteris — Abundant a la zona superior, al sotabosc ombrejat.
53. Asplenium trichomanes — A les roques de la zona superior i mitjana.
54. Aster squamatus — Abundant vora els camins.
55. Aster trinervius — Algun grup a la part mitja de la vall i a la part superior.
56. Asterolinon linum-stellatum — Als prats esclarissats amb Hyparrhenia.
57. Astragalus epiglotis — Rar, excepte algun any després dels incendis del mes de març. Es pot trobar a la zona mitjana als prats amb Hyparrhenia, als clapers amb poc sòl. .
58. Astragalus hamosus — Potser és el més abundant del gènere, però mai arriba a formar grans colònies. Dispers als prats amb Hyparrhenia.
59. Astragalus monspessulanus ssp. chlorocyanus — Abunda sobre la CA en algun indret, com ara entre el fondal oriental i la torre de l’Arquetip.
60. Astragalus pentaglotis — Força rar, excepte algun any arran dels incendis del mes de març, a la zona mitjana.
61. Astragalus sesameus — Força rar, com l’anterior.
62. Astragalus stella — Més rar que els anteriors.
63. Atriplex tatarica — N’hi havia vora la font de la Pineda.
64. Avena barbata — Abundant arreu, especialment a la fondalada baixa.
65. Avena fatua — Abundant arreu, especialment a la zona baixa.
66. Avena sterilis — Abundant.
67. Avenula bromoides — A la zona superior.
68. Barlia robertiana — A la zona superior, als marges entre les dues carreteres, sobre el Ideal Pavillon.
69. Betta vulgaris — Abundant a la zona inferior.
70. Bifora testiculata — Alguna planta a la zona inferior, al camí de la font.
71. Bisserrula pelecinos — Als camins i espais rocallosos entre Hyparrhenia a la zona mitjana i superior.
72. Bonjeania hirsuta — A la zona superior.
73. Borago officinalis — Molt abundant a la zona baixa i mitjana, especialment al voltant del monestir i al carrer Pomaret.
74. Brassica napus* — Escapada d’algun caçador d’ocells amb reclam, a les vores de la CA.
75. Brassica rapa* — El mateix que l’anterior.
76. Brachypodium dystachion — A la zona inferior, sota la font.
77. Brachypodium paui — Als prats sobre el carrer Pomaret.
78. Brachypodium phoenicoides — Abundant a la fondalada sota la font i sota el Ideal Pavillon.
79. Brachypodium retusum — És la gramínea paradigmàtica de la vall, seguida de la Hyparrhenia.
80. Bromus macrostachys (=lanceolatus) — Rar a la zona inferior.
81. Bromus madritensis — Abundant a la zona inferior.
82. Bromus mollis — Abundant a la zona inferior.
83. Bromus diandrus (=maximus = rigidus) — Mitjanament abundant a la fondalada inferior.
84. Bromus rubens — Mitjanament abundant a la part inferior.
85. Bromus schraederi — Rar al límit entre la part inferior i la mitjana.
86. Bryonia dioica — Almenys a la part superior.
87. Bupleurum fruticosum — Abundant a la part superior.
88. Calamintha ascendens — General a la vall.
89. Calendula arvensis — Dispersa a la part mitjana. Presenta, sobre el coll de Vilana, mates unes amb flors de color pàl•lid, les altres normals i les altres de color taronja molt fort.
90. Celendula officinalis* — Creix molt bé al final del carrer Plantada.
91. Calicotome spinosa — Abundant a la zona superior, per sobre la CA.
92. Calystegia sepium — Present a la fondalada inferior.
93. Capsella bursa-pastoris — Dispersa arreu en terrenys amb sòl una mica abundant.
94. Carduus tenuiflorus — Localment abundant a la zona inferior.
95. Carex divulsa — Vora la font.
96. Carex halleriana — Dispersa a la zona superior.
97. Carex longiseta — al pla al voltant de l’Ideal Pavillon.
98. Carlina corymbosa — Abundant a la zona mitjana.
99. Carpobrotus edulis* — Escampat de les torres més amunt del monestir i plantat a les vores del carrer dels Plantada.
100. Carthamus lanatus — Present als marges de camins a la zona mitjana i superior.
101. Cedrus deodara* — Vora el Ideal Pavillon, i als jardins de les torres de la zona inferior.
102. Celtis australis — Dispers arreu.
103. Centaurea aspera — Arreu.
104. Centaurea coerulescens — A la zona superior.
105. Centranthus ruber — Abundant entre les zones mitjana i baixa.
106. Cerastium glomeratum — A la zona superior.
107. Ceratonia siliqua* — A la zona baixa.
108. Cetterach officinarum — A la part superior, als murs.
109. Cheilanthes cf. fragrans — A les pissarres vora l’Ideal Pavillon.
110. Chelidonium majus* — Cultivat i assilvestrat vora Cal Palatzi.
111. Clematis flammula — Arreu.
112. Clematis vitalba — Arreu. Abunda sota el monestir.
113. Chenopodium album — Abundant arreu, especialment a la zona baixa.
114. Chenopodium ambrosioides — Colònies disperses arreu.
115. Chenopodium murale — Mitjanament abundant, especialment a la zona inferior.
116. Chenopodium vulvaria — Rar a la zona baixa.
117. Chondrilla juncea — Abundant a les vores de la CA i dispersa arreu.
118. Chrysanthemum coronarium — Localment abundant entre les zones mitjana i superior.
119. Chrysanthemum parthenium* — Vora el Ideal Pavillon i vora la Santíssima Trinitat.
120. Cirsium arvense — Poc abundant a les zones intermèdies.
121. Cirsium vulgare — Poca abundant a la zona baixa.
122. Cistus albidus — Present a la vora la brolla amb Erica arborea, a la carena de Vilana i a la del monestir.
123. Cistus monspeliensis — A la zona superior i a la carena de Margenat (zona mitjana).
124. Cistus salviifolius — A la zona superior i a la zona mitjana (carena de Margenat).
125. Colutea arborescens — A sota mateix de la CA.
126. Convolvulus althaeoides — A la zona mitjana i baixa.
127. Convolvulus arvensis — A la zona baixa.
128. Convolvulus lineatus — A la zona mitjana.
129. Coris monspeliensis — Als marges de la CA.
130. Coronilla scorpioides — Als marges dels camins de la zona mitjana.
131. Coronilla valentina ssp. glauca* — Dispersa vora les torres de la zona baixa i mitjana.
132. Coronopus dydimus — Al final del carrer Plantada.
133. Coronopus procumbens — Al final del carrer Plantada.
134. Crataegus monogyna — A la fondalada de la zona mitjana.
135. Crepis albida — Als fenassars de la zona mitjana.
136. Crepis bulbosa — Abundant a les clarianes de la zona mitjana amb Hyparrhenia.
137. Crepis bursifolia — Abundant als marges de parterres i escocells de la zona baixa. També vora el Ideal Pavillon.
138. Crepis nicaensis — A la part superior de la zona baixa.
139. Crepis taraxacifolia — A la part inferior de la zona mitjana.
140. Cupressus sempervirens* — Abundant sobre la CA.
141. Cupressus arizonica* — Vora alguna torre (Fissbach) de la zona mitjana.
142. Cuscuta alba (=planiflora) — En una clariana amb sauló a la carena de Vilana, ja a les envistes dels Escolapis.
143. Cymbalaria muralis — Vora el Ideal Pavillon i vora la font.
144. Cynodon dactylon — Abundant a la zona baixa i dispersa arreu.
145. Cynoglossum creticum — Dispers per la zona mitjana.
146. Cyperus rotundus — Abundant a la zona baixa.
147. Dactylis glomerata — Als fenassars i marges de camins, arreu. A llocs una mica més humits que la següent.
148. Dactylis hispanica — Als fenassars una mica secs.
149. Daphne gnidium — Abundant a la zona mitjana.
150. Datura stramonium — Dispers per la zona baixa.
151. Daucus carota — Dispersa entre la zona baixa i la mitjana, i vora el Ideal Pavillon.
152. Delphinium ajacis* — Cultivat en alguna torre (Femenias) i escampat a la vora.
153. Digitaria sanguinalis — Dispersa vora alguns jardins de torres de la zona occidental.
154. Dipcadi serotinum — A la franja entre la zona baixa i la superior (camí de la font) i entre la mitjana i la superior (CA).
155. Diplotaxis erucoides — Abundant a la zona baixa.
156. Dorycnium pentaphyllum — Dispers arreu.
157. Drosanthemum floribundum* — Plantat i assilvestrat a la zona inferior del carrer dels Plantada cap al fondal.
158. Echium vulgare — Dispers arreu, especialment abundant a la zona mitjana. Alguna colònia sembla tenir algunes característiques de E. plantagineum i es podria considerar hibridada. També hi ha Echium italicum (158 bis),a la zona mitjana, que floreix pel juny i juliol, de corol·la rosada o blava, amb tub estret fins dalt.
159. Echinops ritro — A la zona superior, a la garriga.
160. Eleagnus angustifolia* — A la zona baixa, al carrer Plantada, al marge.
161. Eleusine geminata — Al marge de les pistes i camins, al carrer Pomaret, a la CA i vora el Ideal Pavillon.
162. Eragrostis barrelieri — Al collet inferior de la carena de Margenat.
164. Erica arborea — Abundant al vessant oriental de la carena de Vilana, ja fora del límit estricte de la vall.
165. Erigeron canadense — Dispersa arreu.
166. Erodium cicutarium — A la carena de Margenat, a la zona mitjana.
167. Erodium littoreum — Rar a la zona inferior.
168. Erodium malacoides — Més abundant, a la zona inferior.
169. Erodium moschatum — Abundant a la zona baixa.
170. Erucastrum nasturtiifolium — Vora la CA i vora la coveta del Costa.
171. Eryngyum campestre — Dispers a la zona mitjana.
172. Eucaliptus globulus* — Al mig del coster superior.
173. Eucaliptus rostrata* — Al mig del coster superior.
174. Euphorbia characias — Abundant arreu.
175. Euphorbia exigua — A les clarianes entre Hyparrhenia de la zona mitjana.
176. Euphorbia helioscopia — Poc abundant a la zona inferior o a la part baixa de la mitjana.
177. Euphorbia peploides — Rara a la part baixa.
178. Euphorbia peplus — Abundant a la part baixa.
179. Euphorbia prostrata — Abundant a la part baixa.
180. Euphorbia segetalis — Mitjanament abundant a la zona mitjana.
181. Euphorbia serpens — Dispersa a la part baixa.
182. Euphorbia serrata — Molt abundant arreu.
183. Euphorbia sulcata — Rara al voltant de l’Ideal Pavillon.
184. Euphorbia terracina — Present sota el monestir.
185. Festuca arundinacea — A la zona del cim.
186. Festuca vallesiaca — A la zona del cim.
187. Ficus carica* — A la zona del cim.
188. Filago spatulata — Dispersa vora els prats secs i plans arreu, més present a la zona mitjana.
189. Filago prostrata — Com l’anterior.
190. Foeniculum vulgare — Abundant arreu, excepte a la zona del cim.
191. Foeniculum piperitum — Present vora la CA.
192. Fraxinus oxycarpa — Al mig del coster superior.
193. Freesea refracta* — Present a la zona baixa.
194. Fumana ericifolia — Almenys, a la Costa Petita d’Alòs, poc sota la CA.
195. Fumana laevipes — Abundant a la zona mitjana i superior.
196. Fumana spachi (=ericoides) — Abundant a la zona mitjana.
197. Fumana thymifolia — Localment abundant als esqueis sota la CA.
198. Fumaria agraria — A la carena sota el monestir.
199. Fumaria apiculata (=reuterii) — Flors mitjanes, fruits apiculats. Al marge N del carrer de Circumval•lació, al N de la cantonada amb el carrer Plantada. Indret ara desaparegut.
200. Fumaria bastardii — Al marge esmentat. Flors mitjanes, plantes erectes, sèpals denticulats.
201. Fumaria capreolata — Abundant arreu. Presenta tres mides de planta: gran, mitjana i petita, amb les flors de mida proporcional a la de la planta. Potser les de flors grans corresponen a F. bella.
202. Fumaria cf. bella Sell— Al desaparegut marge del carrer de Circumval•lació.
203. Fumaria officinalis — Abundant a la zona baixa i mitjana. Normalment té les flors més petites del que caldria esperar. Algunes plantes amb flors més petites podrien incloure’s a la var. wirtgesii. D’altres passarien a l’espècie Fumaria vaillantii.
204. Fumaria parviflora — Dispersa a la zona baixa. Rara a la mitjana.
205. Fumaria vaillantii — Barrejada amb les varietats petites de F. officinalis, especialment al coster occidental sota el monestir.
206. Galactites tomentosa — Abundant, especialment a les zones mitjana i superior.
207. Galium aparine — Abundant a la zona baixa i més rar a la mitjana.
208. Galium lucidum — Dispers a la zona mitjana i superior.
209. Galium maritimum — Dispers als esqueis de la zona mitjana i superior.
210. Galium parisiense — Dispers al fenassar amb Hyparrhenia, especialment al coster de Can Xombra.
211. Galium sacharatum — Abundant al coster de Can Xombra.
212. Galium tenerum — Rar a la zona mitjana.
213. Geranium molle — A la carena de Vilana, a l’obra de les bardisses, vora el camí que queda inundat quan plou molt.
214. Geranium pusillum — Rar a la zona del cim.
215. Geranium robertianum — No rar a la zona del cim i superior.
216. Geranium rotundifolium — Abundant a la zona baixa i més rar a la mitjana.
217. Gleditsia triacanthos * — Sobre el carrer de Terré.
218. Gladiolus illyricus — Abundant al mig del coster superior.
219. Glaucium flavum — Dispers (rar) a la zona superior i del cim.
220. Globularia alypum — Vora la CA.
221. Hedera helix — Abundant a les fondalades embardissades.
222. Hedypnois cretica (=rhafadioloides) — Abundant a la zona mitjana.
223. Helichrysum stoechas — A la vora la CA, a les carenes i a la zona del cim.
224. Helichrysum sibthorpii Rouy* — Cada cop menys abundant. Havia estat conreat a bona part de la valleta occidental.
225. Heliotropium europaeum — A la part baixa, als marges argilosos amb sòl profund.
226. Heliotropium peruvianum* — Als murs de l’Ideal Pavillon.
227. Helminthia (=Picris) echioides — Abundant a la zona inferior i més rar a la mitjana i superior.
228. Herniaria glabra — A les vores de l’Ideal Pavillon.
229. Heteropogon contortus — Rar a la zona mitjana, cap a sobre els Escolapis, per exemple.
230. Hippocrepis multisiliquosa ssp. ciliata — Rara a la zona mitjana.
231. Hirschfeldia incana — Abundant als marges dels camins arreu.
232. Holoschoenus vulgaris — Vora la font i a dalt a la basseta del coll. Ara desaparegut d’arreu.
233. Hordeum leporinum — Abundant a la zona baixa.
234. Hordeum murinum — Abundant a la zona baixa.
235. Hyparrhenia hirta — Molt i molt abundant. És l’espècie que caracteritza la vall.
236. Hyparrehnia pubescens — Més rara i dispersa a la zona mitjana.
237. Hypericum perforatum ssp. eumediterraneum — Dispers arreu.
238. Inula viscosa — Abundant a la zona baixa i marges de la CA i més rara a la zona superior.
239. Iris chamaeiris — Rar a la careneta del mig.
240. Iris germanica* — A les vores de la continuació de la Santíssima Trinitat. Molt abundat a la drecera entre Cal Armengol i Cal Tarragó.
241. Iris unguicularis* — Encara present a la baga de la careneta del mig. Determinat per Xavier Burrull.
242. Koeleria phleoides — Dispersa per la zona superior. Present vora l’Ideal Pavillon.
243. Koelreuteria paniculata – Al marge inferior de la CA al fondal d’En Costa o valleta central.
244. Lactura scariola — Més fàcil de trobar a la zona del cim.
245. Lactuca tenerrima — A la zona del cim.
246. Lagurus ovata — Dispersa per la zona mitjana i superior.
247. Lamarckia aurea — Colònies a anys abundats a les rapisses de la zona mitjana i superior, vora la CA.
248. Lamium amplexicaule — Dispers per la zona inferior.
249. Lampranthus cf. conspicuus* — Cultivada vora el carrer dels Plantada i assilvestrada cap el fondal.
250. Lathyrus annuus — Rara a la part baixa de la zona mitjana.
251. Lathyrus cicera — Abundant a anys als herbeis de la baga de Can Xombra (zona mitjana).
252. Lathyrus clymenun — Molt abundant a la zona mitjana, especialment al vesant occidental de la serra de Vilana (Cal Xombra).
253. Laurus nobilis — Alguns arbres robustos al fondal sobre la font.
254. Lavatera arborea — Dispersa a la zona baixa, vora les cases.
255. Lavatera cretica — Dispersa a la zona baixa i mitjana, sempre vora els jardins.
256. Lavatera olbia — Més rara, a la zona baixa.
257. Leontodon saxatilis ssp. rothi — Abundant a la zona superior.
258. Lepidium draba — Abundant en alguns indrets de la zona inferior: carrer Martorell i Penya (abans) i talús del final de la Santíssima Trinitat.
259. Lepidium graminifolium — Dispersa per la zona baixa.
260. Lepidium latifolium — Localitzat a la continuació del carrer d’Anglí, sobre el del General Vives, en un cul-de sac ara desaparegut.
261. Ligustrum ovalifolium* — Escapat d’alguna torre a la zona baixa.
262. Linaria arvensis — Dispersa per la zona mitjana i superior.
263. Linaria simplex — Localment abundant als marges de la pista al N de la font.
264. Linaria spuria — Rara a la valleta occidental a la zona mitjana i vora l’Ideal Pavillon.
265. Linum bienne — Dispers per la zona superior.
266. Linum gallicum — Mitjanament abundant a la zona mitjana.
267. Linum strictum — Mitjanament abundant a la zona mitjana.
268. Linum tenuifolium var. ?— Rar a la zona del cim.
269. Linum usitatissimum* — Abundant alguns anys a les vinyes abandonades de les carenes.
270. Lippia repens* — A la fondalada sobre el carrer de Terré. Indret ara desaparegut.
271. Lobularia maritima — Abundant arreu.
272. Logfia gallica — Poc abundant a la zona superior.
273. Lolium rigidum — Dispers al voltant de l’Ideal Pavillon.
274. Lonicera etrusca — Dispersa a la zona superior.
275. Lonicera implexa — Dispersa a la zona mitjana i superior.
276. Lonicera japonica* — Abundant a la zona baixa.
277. Lotus edulis — No tant abundant com l’espècie que segueix, a la zona mitjana.
278. Lothus ornithopodioides — Abundant durant uns quants anys a la zona mitjana.
279. Lunaria annua* — Dispersa i poc abundant vora els camins amples arreu.
280. Lygos monosperma* — Escampada dels jardins a la zona baixa.
281. Maclura auranthiaca* — Vora l’Ideal Pavillon, darrera el mur oriental.
282. Malva parviflora — Dispersa a la zona del cim i vora la font.
283. Marrubium vulgare — Rar a la zona superior vora l’Ideal Pavillon.
284. Matricaria recutita — Rara i localment més o menys abundant als voltants de la font i a la zona baixa.
285. Medicago arabica — Poc abundant vora la font i vora l’Ideal Pavillon.
286. Medicago disciformis — Dispers per la zona baixa i vores les pistes de la super¡or.
287. Medicago gerardi — Dispers per la zona baixa.
288. Medicago littoralis var. littoralis — Dispers per la zona baixa.
289. Medicago littoralis var. breviseta — Dispers per la zona baixa i mitjana.
290. Medicago minima var. recta — Dispers arreu.
291. Medicago minima var. longiseta — Dispers per la zona baixa i mitjana.
292. Medicago nigra ssp. nigra. var. pentacycla — Dispers per la zona mitjana.
293. Medicago nigra ssp. microcarpa var. denticulata — Dispers per la zona mitjana i alta.
294. Medicago orbicularis — Rar a la zona baixa.
295. Medicago rigidula — Rar a la zona mitjana.
296. Medicago sativa* — Conreat en algun hort de la zona baixa i escampat pels voltants. També sembrat vora els camins per evitar erosions excessives.
297. Melica ciliata ssp. nebrodensis — A la zona de la font i de l’Ideal Pavillon.
298. Melica magnolii — Als esqueis de la zona alta.
299. Melica minuta ssp. major — Als esqueis de la zona superior.
300. Melilotus albus — Vora els camins de la zona baixa i de la zona del cim. També a la CA.
301. Melilotus elegans — Dispers a la zona baixa.
302. Melilotus neapolitanum — Al capdamunt del carrer d’Iradier, al sauló i a la CA.
303. Melilotus officinalis — Al capdamunt del carrer d’Iradier, al sauló, i pels voltants.
304. Melilotus sulcata — Dispers per la zona baixa, als saulons.
305. Mercurialis annua — Abundant a la zona baixa. Algunes mates semblen ser de la var. huetii.
306. Micromeria graeca — Colònies abundants als dics plagioclàstics de la part mitjana i alta.
307. Mirabilis jalapa* — Abundant a les vores dels carrers de la zona baixa. Present també a la vora l’Ideal Pavillon.
308. Moheringia pentandra — Rara a la zona del cim.
309. Morus alba* — Assilvestrada vora les torres de la zona baixa i mitjana.
310. Morus nigra* — Manuel Palatsi diu que és a casa uns amics, vora Can Armengol.
311. Muscari comosum — Rar a la franja de prats sobre la font.
312. Muscari racemosum — Més abundant a la franja sobre la font.
313. Narcissus papyraceus* — Sota la CA, part occidental.
314. Narcissus pseudonarcissus* — Sota la CA, part occidental.
315. Nerium oleander* — Escampat d’algunes torres (Fissbach, etc.) de la zona baixa.
316. Nicotiana glauca* — Dispersa als talussos de la zona baixa (vora el monestir).
317. Nicotiana tabacum* — Escampada de cultiu a la zona baixa.
318. Olea europaea — Cultivada i a vegades assilvestrada a la zona baixa.
319. Ononis minutissima f. saxatilis — Dispersa pels prats de la zona mitjana i alta.
320. Ononis natrix — Localment abundant a la zona mitjana.
321. Ononis spinosa — Rar a la zona del cim.
322. Opuntia dillenii*— A la zona entre la font i Cal Tarragó.
323. Opuntia ficus-indica* (=ficus-barbarica, = maxima Miller) — Abundant a la zona de la font i sobre la CA. Hi ha varietats difícils de determinar.
324. Opuntia linguiformis* — Marge de muntanya al començament de la pista que puja des de la CA al IP i a Cal Borni (vall del Frare Blanc), ja fora del perímetre de la Vall de Margenat.
325. Ornithogalum arabicum — Raríssim. Aparegué un any a la drecera de la careneta del mig, vora la pista que duu a Cal Parra i Cal Armengol. Joan Cuiàs l’ha vist diversos anys al Turó de Castanyer, sota la CA.
326. Orobanche hederae — Dispers per la part baixa de la zona mitjana.
327. Orobanche minor — Dispers als prats sota la CA.
328. Oryzopsis milliacea — Abundant a la zona baixa i vora els camins de la zona del cim. Alguns exemplars semblen de la ssp. thomasii.
329. Oxalis cernua*(=pes-capae) — De flors grogues, gran. A les vores dels camins de la zona mitjana.
330. Oxalis corniculata* — De flors grogues, petita i ajaguda. Més present a la zona superior i del cim, però també a la zona baixa.
331. Oxalis martiana* (=debilis) — Flors blanques, planta glabrescent. Es troba sota el monestir i a la fondalada inferior.
332. Oxalis violacea* (=articulata) — Flors rosa, planta pubescent. Dispersa a la fondalada sota el monestir.
333. Pallenis spinosa — Freqüent arreu.
334. Papaver roheas — Poc abundat. Més present a la zona baixa.
335. Papaver somniferum* — Rara a la confluència de les dues valletes, als talussos.
336. Parietaria officinalis — Molt abundant als murs, marges de camins i talussos.
337. Paronychia argentea — A les roques de la part superior i de la zona del cim.
338. Partenocyssus quinquefolia* — Abundant a les tanques de la zona inferior.
339. Paspalum dilatatum — Vota l’Ideal Pavillon.
340. Passiflora caerulea* — Assilvestrada a la confluència de les dues valletes.
341. Pennisetum villosum — Al camí de la font.
342. Petrorrahgia prolifera — Dispersa als prats secs arreu.
343. Phagnalon saxatile — Capítols solitaris. Abundat als costers de la zona mitjana oriental, i més rar a la zona superior i del cim.
344. Phagnalon sordidum — Capítols agrupats. Poc freqüent, a la serra de Vilana.
345. Pharbitis learii* — Abundant als marges dels horts de la zona baixa.
346. Phragmites australis — A la basseta del coll de Vilana.
347. Phyllirea angustifolia — Dispersa per la zona baixa i mitjana.
348. Phyllirea media — Abundant i dispersa arreu.
349. Picnomon (=Cirsium) acarna — Rara a la zona del cim.
350. Picris hieracioides — Abundant a la zona baixa.
351. Pinus canariensis* — A la zona del cim.
352. Pinus halepensis — Abundant si s’ha salvat dels incendis.
353. Pinus pinea — Abundant i barrejat amb l’anterior.
354. Piptantherum coerulescens — Només als esqueis del mig de la zona superior.
355. Pistacia lentiscus — Abundant a la zona del cim.
356. Pittosporum tobira* — Dispers per la zona baixa i vora l’Ideal Pavillon.
357. Plantago albicans — Localment abundant a la zona mitjana i baixa.
358. Plantago bellardii—Citat per Sennen de Bellesguard. És al llom que baixa del Turó de Bellesguard cap a Can Gasol, molt rar, barrejat amb P. albicans
359. Plantago cynops — Dispers pels esqueis de la zona mitjana i superior.
360. Plantago lanceolata — Dispers per la zona baixa i del cim.
361. Plantago major — Poc abundant a la zona baixa.
362. Plantago psyllium — Rar vora la CA.
363. Poa annua — Abundant a la zona baixa.
364. Polygala rupestris — Freqüent a les roques.
365. Polycarpon tetraphyllum — Molt freqüent als camins i vores de cases.
366. Polygonum aubertii* — Abundant a la zona de la font.
367. Polygonum aviculare — Dispers per la zona baixa, als camins plans.
368. Polygonum convolvulus — Dispers per la zona mitjana.
369. Populus nigra* — Alguna varietat híbrida plantada a la CA vora el coll de la Torre de l’Arquetipus.
370. Portulaca oleracea — Als horts i marges.
371. Prunus avium* — Poc assilvestrat a la zona baixa i mitjana.
372. Prunus domestica* — Gairebé assilvestrat vora l’Ideal Pavillon.
373. Prunus insititia* — Vora l’Ideal Pavillon.
374. Prunus persica* — Rarament assilvestrat a la zona de la font.
375. Prunus pissardii* — Rarament assilvestrat a la zona baixa.
376. Prunus spinosa — A la zona del cim.
377. Psilurus aristatus — Rar a la carena de Vilana, als replans sorrencs.
378. Psoralea bituminosa — Abundant i freqüent, acompanyant sempre a Inula viscosa. A la zona baixa, mitjana i superior.
379. Pterotheca sancta — Poc freqüent, a sota i a llevant del monestir.
380. Pyrus communis* — Segurament crescut per accident al coll més amunt del monestir.
381. Pyrus malus* — Assilvestrat al fondal de convergència de les dues valletes.
382. Quercus cerrioides (p.p subpyrenaica x canariensis) — Poc abundant, al fondal occidental, a la zona baixa.
383. Quercus coccifera — Abundant a la zona superior.
384. Quercus fontquerii — Alguns exemplars reunits a la carena de Vilana. A vegades (primavera) tenen fulles molt dividides i llanoses (com Q. pyrenaica), a vegades gairebé enteres i poc peludes (tardor) (Q. canariensis var. carpinifloia, potser hibridat amb Q. calvescens, i aleshores es podria interpretar com a Q. trabutii, si bé potser aquest taxon té fulles majors i més membranoses).
385. Quercus ilex ssp. ballota var. ballota — No rar a la carena de Vilana i rar a la zona del cim.
386. Quercus ilex spp. ilex var. marcetii — Rar a la zona superior i del cim.
387. Quercus ilex ssp. ilex var. ilex — Abundant (abans dels incendis) a la zona del cim.
388. Quercus ilex ssp. ilex var. ambigua — Dispersa a la zona superior.
389. Quercus numantina (p.p. faginea x canariensis var. carpinifolia f. ovata) — Poc abundant al fondal occidental, a la zona baixa.
390. Quercus broteroi (pseudoturneri?)— Plantat al marge inferior de la carretereta que du a l’Escola Judicial, molt a la vora l’Ideal Pavillon, després del gran incendi.
391. Quercus pubescens — Al fondal oriental, a la zona dels pous, a la zona mitjana. Un parell d’arbres grans.
392. Quercus pubescens var. eumediterranea — Al capdavall del coster sota la CA a la valleta que duu al collet de la Torre de l’Arquetipus.
393. Quercus rouxii (ballota x coccifera) — Sobre la pista a la caseta de bombers (i Escola Judicial), una mica més al NO del límit estricte de la vall de Margenat.
394. Quercus suber ssp. suber — Alguns arbres a la conca occidental (zona mitjana).
395. Reichardia picrioides — Dispersa arreu.
396. Reseda lutea — Rara a la zona superior.
397. Reseda phyteuma — Dispersa a la zona mitjana.
398. Rhamnus alaternus — Abundat a la zona baixa i del cim.
399. Rhus cotinus – Algunes mates vall d’En Costa amunt, per sobre la CA, a la zona entre els Freixes i Eucaliptus (abans de l’incendi).
400. Ricinus communis* — Rar a la zona baixa.
401. Robinia pseudoacacia* — Abundant a la zona baixa i vora l’Ideal Pavillon.
402. Rosa canina ssp. dumetorum — A la zona mitjana vora la font i a la zona superior vora l’Ideal Pavillon.
403. Rosa canina ssp. stylosa var. monsignatica — A la zona mitjana vora la font.
404. Rosa micrantha — A la zona mitjana vora la font.
405. Rosa pouzini — A la zona mitjana vora la font.
406. Rosmarinus officinalis — Poc abundant arreu.
407. Rubia peregrina — Abundant als marges de bosc arreu.
408. Rubus arduenensis ssp. subvillosus (=montanus) — Rar a la zona superior.
409. Rubus caesius — Rar a la zona baixa (carrer Circumval•lació). Ara desaparegut. Segurament hibridat amb R. arduenensis.
410. Rubus ulmifolius — Abundant a les fondalades i després dels incendis a tota la conca. Hi ha almenys la ssp. dilatatifolius, la ssp. heteromorphus i la ssp. vulgatus.
411. Rumex acetosella ssp. angiocarpus — Als esqueis de la part mitjana i superior.
412. Rumex pulcher — Freqüent a la zona inferior. Abundava vora la font.
413. Rumex crispus — Abundant a la zona baixa ja al límit amb la mitjana.
414. Ruscus aculeatus — Poc abundant a la zona del cim. Rar a la zona baixa.
415. Ruta chalepensis — Dispersa arreu. Abundant a la valleta oriental, sota els horts.
416. Salvia verbenaca — Abundant a la franja de la font i a les vores de la CA. Alguns exemplars més robustos correspondrien a Salvia horminoides.
417. Sambucus nigra — Formava una densa cúpula a al continuació del carrer de Martorell i Penya. Ara desparegut d’allí. Esparsos a la zona baixa.
418. Sanguisorba minor ssp. muricata — Freqüent a la zona mitjana i alta.
419. Sanguisorba minor ssp. verrucosa — A la carena de Vilana.
420. Sarothamnus catalaunicus — A la zona del cim.
421. Scabiosa maritima — Freqüent a la zona mitjana.
422. Scleranthus perennis — Molt rar a la zona del cim.
423. Schinus molle* — Més o menys assilvestrat a la zona baixa.
424. Schismus marginatus — Al sauló de la carena de Vilana.
425. Scleropoa rigida — Dispersa a la zona mitjana.
426. Scorpiurus subvillosus — No rar a la zona alta.
427. Scorzonera angustifolia — Poc abundant a la zona alta.
428. Scrophularia peregrina — Dispersa vora camins i jardins a la zona baixa.
429. Sedum sediforme — Abundant localment als esqueis.
430. Sedum telephium ssp. maximum — Vora l’Ideal Pavilon.
431. Senecio lividus — A la zona del cim.
432. Senecio macroglossus* — Arran d’algunes torres, especialment cap a Cal Xombra.
433. Senecio cf. viscosus — Molt rar a la zona del cim.
434. Senecio vulgaris — Freqüent arreu.
435. Setaria viridis — Marges de la CA.
436. Sherardia arvensis — Freqüent als prats secs.
437. Sideritis romana — Més aviat rar a la zona mitjana i alta.
438. Silene alba — A les vores dels fenassars de la zona mitjana.
439. Silene gallica — Abundant a la zona mijana.
440. Silene inflata — Abundant a la zona mitjana.
441. Silene nocturna ssp. nocturna — Freqüent a la zona mitjana i alta.
442. Silene nocturna ssp. brachypetala — Al replà vora l’Ideal Pavillon.
443. Silybum marianum — Dispers vora els talussos de la zona baixa.
444. Sinapis alba — Dispersa sota el monestir.
445. Sinapis dissecta — Abundant a la fondalada inferior.
446. Sisymbrium irio — Abundant a la part baixa.
447. Sisymbrium officinale — Poc abundant a la part baixa i del cim.
448. Sisymbrium orientale — Rar, als escocells de Martorell i Penya.
449. Smilax aspera — Abundant a la zona del cim. També present a la baixa.
450. Solanum nigrum — Dispers arreu.
451. Solanum villosum — Dispers arreu.
452. Sonchus asper var. glaucescens — A la vora del camí (terres remogudes) sota el monestir, més amunt de la finca del Valls i Taberner.
453. Sonchus oleraceus — Mitjanament abundant.
454. Sonchus tenerrimus — Freqüent arreu.
455. Sorbus domestica — Molt dispers, als marges del bosc.
456. Sorghum halepense* — Vora l’Ideal Pavillon i a la zona baixa.
457. Spartium junceum — Abundant arreu.
458. Spergularia campestris — Freqüent a la zona baixa i abundant vora l’Ideal Pavillon.
459. Spiraea cantonensis* — Vora l’Ideal Pavillon.
459 bis. Sporobolus indicus — peu de pal de fusta a sota la cruïlla del camí Vell de Vallvidera amb Sant Pere Claver.
460. Stachys hirta — Freqüent a la zona mitjana.
461. Stellaria media — Freqüent arreu.
462. Stipa tortilis — Als esqueis sota la CA.
463. Syringa vulgaris* — Vota l’Ideal Pavillon i a la zona baixa.
464. Taraxacum officinale — A la zona baixa i a la del cim.
465. Teucrium chamaedrys ssp. pinnatum — Rar a la zona del cim.
466. Teucrium polium — Rar a la zona superior i del cim.
467. Thrincia hispida — Freqüent a la zona alta.
468. Thuja orientalis* — A la zona baixa i vora l’Ideal Pavillon.
469. Thymus vulgaris — Poc abundant als esqueis sota la CA i per sobre la CA.
470. Thypha angustifolia — A la basseta del coll de Vilana.
471. Torilis helvetica — Abundant a la zona baixa i vora l’Ideal Pavillon.
472. Torilis nodosa — A la franja de la font.
473. Tradescantia fluminensis* — Escampada a la fondalada inferior.
474. Tribulus terrestris — Abundant en algunes zones, vora la CA i a la zona inferior.
475. Trifolium campestre var. minus — Freqüent a la zona mitjana.
476. Trifolium cherleri — Rar a la zona superior.
477. Trifolium glomeratum — Rar a la zona superior i mitjana.
478. Trifolium repens — Rar a la zona del cim i a la inferior.
479. Trifolium scabrum — Rar a la zona mitjana.
480. Trifolium stellatum — Rar a la zona mitjana.
481. Trifolium tomentosum — Rar a la zona mitjana i superior.
482. Trigonella monspeliensis — Rara a la coma superior.
483. Tropaeolum majus* — Abundant als talussos vora el monestir.
484. Ulex parviflorus — Abundant a les carenes i costers.
485. Ulmus campestris — Dispers a les fondalades i vora la CA.
486. Urginea maritima — Conreada pels Parra, però segurament agafada d’algun indret de la vall, També n’hi ha sobre la Font del Polvorí, a la veïna vall de Bellesguard.
487. Urospermum daleschampii — Freqüent arreu. Abundant a la zona baixa i mitjana.
488. Urospermum picrioides — Freqüent a la zona mitjana i alta.
489. Vaillantia hispida — De fet, es troba fora de la vall, al marge rocós de sobre la CA, ja a la vall de Bellesguard.
490. Verbascum boheravii — Freqüent a la zona mitja i alta.
491. Verbascum sinuatum — Abundant arreu.
492. Verbena officinalis — Freqüent a la zona baixa i del cim. També vora la CA.
493. Veronica arvensis —Poc freqüent a la zona baixa i vora l’Ideal Pavillon.
494. Veronica cymbalaria — Rara a la zona mitjana.
495. Veronica hederifolia — Freqüent a la zona baixa.
496. Veronica persica — Abundant arreu, especialment a la zona baixa i vora l’Ideal Pavillon.
497. Viburnum tinus — Abundant a la zona del cim, però present als bosquets de les fondalades inferiors.
498. Vicia faba* — a vegades creix esgarriada, vora els horts.
499. Vicia hybrida — Flors grogues. Dispersa per la zona mitjana.
500. Vicia lutea var. hirta — Dispersa per la zona mitja i superior.
501. Vicia peregrina — A la zona superior.
502. Vicia sativa ssp. nigra var. angustifolia — A la zona mitja-baixa.
503. Vicia sativa ssp. sativa var. sativa — A la zona mitja i baixa.
504. Vicia villosa ssp. monantha — A la zona del cim.
505. Vicia villosa ssp. pseudocracca — A la zona del cim.
506. Vinca major — A la zona mitjana (franja de la font). I vora l’Ideal Pavillon.
507. Viola alba — Vora les cases, a les fondalades.
508. Vitis vinifera* — Assilvestrada a les fondalades. Conreada arreu i, al principi de l’estudi, encara sense arrencar vora les carenes.
509. Vulpia ciliata — A la zona mitjana.
510. Vulpia longiseta — A la carena de Vilana i a la franja de la font.
511. Vulpia myuros — A la carena de Vilana i a la zona de la font.
512. Vulpia sciuroides — A la carena de Vilana.
513. Xanthium spinosum — Dispers arreu.
514. Yucca aloeifolia* — Plantat vora el monestir i a d’altres parts de la zona baixa i escampat a la natura vora les cases.


ESPÈCIES PLANTADES ALS JARDINS O ALS HORTS

1. Abies masjoanii
2. Acacia dealbata
3. Acacia retinoides
4. Acanthus mollis
5. Aesculus hipocastanum
6. Agave americana
7. Albisia julibrissin
8. Allium cepa
9. Allium sativum
10. Aloe arborescens
11. Aloe marlotii
12. Aloe saponaria
13. Aloe vera
14. Aloisia triphylla
15. Asparagus plumosus
16. Asparagus sprengeri
17. Aspidistra elatior
18. Betula alba
19. Bignonia unguis-catis
20. Bougainvillea glabra
21. Brachychiton populneum
22. Brugmansia suaveolens
23. Callistemon sp.
24. Cannabis indica
25. Carpobrotus edulis
26. Cassia occidentalis
27. Cedrus atlantica
28. Cedrus deodara
29. Cedrus libanii
30. Cercis siliquastrum
31. Chamaerops humilis
32. Cheiranthus cheirii
33. Chlorophytum comosum
34. Chrysanthemum partenium
35. Citrus lemon
36. Coronilla valentina
37. Crassula arborea
38. Cucurbita oblonga
39. Cucurbita pepo
40. Cupressus arizonica
41. Cupressus sempervirens
42. Cyclamen persicum
43. Cydonia oblonga
44. Cynara cardunculus
45. Cynara scolymus
46. Cyphomadra portoricensis
47. Delphinum staphisagria
48. Eriobotrya japonica
49. Eucaliptus globulus
50. Euryops virginica
51. Evonimus japonicus
52. Ficus benjamina
53. Ficus carica
54. Ficus repens
55. Fraxinus ornus
56. Hedera azorica
57. Hedera helix
58. Heliotropium peruvianum
59. Hibiscus rosa-sinensis
60. Ilex aquifolium
61. Jacaranda mimosifolia
62. Jasminum nudiflorum
63. Jasminum officinale
64. Lantana camara
65. Laurus nobilis
66. Ligustrum lucidum
67. Lonicera japonica
68. Lycopersicum esculentum
69. Lycopersicum pseudocapsicum
70. Lygos monosperma
71. Maclura aurantiaca
72. Magnolia grandiflora
73. Medicago sativa
74. Mentha piperita
75. Mentha sativa
76. Musa sapientium
77. Nephrolepis
78. Nerium oleander
79. Nicotiana glauca
80. Nicotiana tabacum
81. Olea europaea
82. Ophiopogon japonicus
83. Osteospermum jucundum
84. Papaver somniferum
85. Partenocyssus quinquefolia
86. Pelargonium zonale
87. Pharbitis learii
88. Phaseolus vulgaris
89. Pheonix canariensis
90. Phoenix dactylifera
91. Photinia serrulata
92. Phyllostachys aurea
93. Phytolacca dioica
94. Pinus halepensis
95. Pinus pinea
96. Pistacia atlantica
97. Pistacia lentiscus
98. Pittosporum tobira
99. Platanus hybrida
100. Plumbago capensis
101. Podranea ricasoliana
102. Populus canadensis
103. Prunus avium
104. Prunus domestica
105. Prunus dulcis
106. Prunus persica
107. Prunus pissardii
108. Punica granatum
109. Pyracantha coccinea
110. Pyrus malus
111. Quercus suber
112. Robinia pseudoacacia
113. Rosa hybrida
114. Rosa sinensis
115. Rosmarinus officinalis
116. Salix babylonica
117. Santolina chamaecyparissus
118. Schinus molle
119. Sempervivum tectorum
120. Senecio doria
121. Senecio macroglossus
122. Solanum bonaerense
123. Solanum melongena
124. Solanum tuberosum
125. Sophora japonica
126. Syringa vulgaris
127. Tagetes minuta
128. Taxus baccata
129. Teucrium fruticans
130. Thuja occidentalis
131. Thymus vulgaris
132. Tilia argentea
133. Tilia vulgaris
134. Tillandsia usneoides
135. Tropaeolum majus
136. Viburnum tinus
137. Vicia faba
138. Vitis vinifera
139. Wisteria sinensis
140. Yucca aloifolia
141. Zanthedeschia aethiopica